Les nostres VENUS

Quan tres xiques s'uneixen per fer alguna cosa en comú només en poden sortir dues possibilitats: que s'acaben matant entre elles o que en surte un projecte d'èxit. L'any 1979 KEREN WOODWARD, SARAH DALLIN i SIOBHAN FAHEY van formar el grup BANANARAMA, batejat amb un nom hibrid entre la sèrie infantil “The Banana Split” i la cançó PYJAMARAMA de ROXY MUSIC.

BANANARAMA van començar a resplendir la seua vena artística en festes d'estudiants i nightclubs en què instrumentalitzaven les seues cançons amb un radiocasset de l'època i elles cantaven per sobre. En una de les ocasions, el seu glamour –i els atributs femenins també– van cridar l'atenció de l'exbateria dels SEX PISTOLS, PAUL COOK, que va veure futur en aquelles tres aspirants a dives i els va produir el primer senzill: “Aie A Mwana”, cantada amb suahili.

El 1983 es van convertir en artistes de categoria en traure el primer àlbum, DEEP SEA SKIVING, que va arribar al número 5 de les llistes de vendes. Però va ser l'any 1986 quan van trobar la fórmula per aconseguir l'èxit que tant anhelaven: STOCK, AITKEN i WATERMAN, un trio de productors anglesos que va reconduir el grup cap a un so HI-NRG (High Energy), un gènere que mesclava el més ballable del DANCE, les melodies enganxoses del POP, sense abandonar l'ELECTRÒNICA de la NEW WAVE.

La primera cançó escollida per passar pel laboratori musical de BANANARAMA seria VENUS, una cançó del grup holandès SHOCKING BLUE que les tres femelles interpretaven des dels seus inicis. La suma de les tres artistes amb els tres productors va multiplicar el resultat i VENUS es va convertir en més que una versió, el gran èxit del grup. Posteriorment en passarien altres com HELP! De THE BEATLES.

El gènere HI-NRG, que acabaria evolucionant amb el HOUSE, era popular entre el moviment LGTB anglès i americà. BANANARAMA es va convertir en un dels grups de referència a les discoteques d'ambient.