Una noia de nom Rio

A finals de la dècada dels 70, a Anglaterra, uns companys d'escola van prendre-li el nom a un dels malvats de la pel·lícula eròtica de ciència-ficció BARBARELLA i van formar el grup DURAN DURAN. Els primers anys el grup va estar marcat pel canvi de membres, no acabaven de funcionar. Però l'any 79 es van consolidar amb la formació que els donaria l'èxit: el vocalista SIMON LE BON, el bateria ROGER TAYLOR, el guitarrista ANDY TAYLOR, el baixista JOHN TAYLOR i el teclista NICK RHODES.

Ben aviat van començar a aparèixer a l'escenari musical, emmarcats amb el moviment NEW ROMANTIC, i eren el protagonistes de les revistes d'adolescents. El 1981 van traure el primer àlbum amb EMI/CAPITOL que portaria per nom el mateix grup. Va ser amb el tercer single, GIRLS ON FILM, que va arribar al cinquè lloc de les llistes d'UK i els va convertir en un grup de renom al mercat europeu, americà i oceànic.

El segon àlbum, RIO, va aparèixer uns mesos després del primer i seguia l'estètica del primer amb un so fresc i electrònic marcat pels sintetitzadors. L'encarregat de produir el nou treball va ser COLIN THURSTON, i a dia d'avui se'l considera el millor àlbum del grup amb joies com SAVE A PRAYER, NEW RELIGION, MY OWN WAY, HUNGRY LIKE A WOLF i la cançó titular van ser èxits del top 10 d'UK.

RIO, però, va tindre problemes per promocionar-se al mercat americà. EMI/CAPITOL els venia a UK com un grup de la NEW ROMANTIC, un terme molt anglès, i a Amèrica no era gens conegut. Va ser després que aparegués l'EP de remixos CARNIVAL, popular entre els DJ'S i que contenia senzills del nou àlbum de DURAN DURAN, que la discogràfica va apostar per RÍO com un treball discotequer, i així va començar a escalar les llistes.

Però la gallina dels ous d'or de DURAN DURAN van ser els seus vídeos, la majoria presentats en format d'història, gràcies als quals no els va caldre fer-se promoció ja que els clips ja eren atractius de per sí. La consolidació del grup va coincidir amb el llançament de la cadena musical MTV, que basava gran part de la seua programació amb els videoclips. DURAN DURAN i la MTV eren complementaris i es retroalimentaven. Els clips mostraven la part més glamourosa i fashion de la NEW WAVE. Enregistraven els seus clips a llocs exòtics com Sri Lanka o Antigua i Barbuda, amb una imatge trencadora que fugia dels clips de baix pressupost de la majoria de bandes.

És la meua vida

La marca discogràfica britànica ISLAND RECORDS va veure amb la NEW WAVE la gallina dels ous d'or i va donar bones oportunitats a molts grups per introduir-se en el món musical. THE BUGGLES o FRANKIE GOES TO HOLLYWOOD en són dos exemples. Aquest fou l'inici de molts conjunts dels anys 80 amb renom, tot i que no tots van triomfar per aquesta via. Altres marques discogràfiques en veure el negoci de la NOVA ONADA van agafar l'exemple d'ISLAND i es van dedicar a reclutar artistes amb un exèrcit de productors especialitzats amb el so electrònic.

El productor ED HOLLIS va reunir en un estudi el seu germà MARK HOLLIS, el baixista PAUL WEBB, el bateria LEE HARRIS i el teclista SIMON BRENNER amb l'objectiu d'enregistrar una demo per la prestigiosa ISLAND RECORDS. D'aquella reunió en va sortir el grup TALK TALK, que es van configurar l'any 1981, però no va ser ISLAND, sinó la casa discogràfica EMI qui els va firmar el contracte i va encarregar a COLIN THURSTON, també productor de DURAN DURAN, que encaminés aquell grup cap al moviment NEW ROMANTIC.

El primer àlbum, THE PARTY'S OVER va arribar l'any següent i TALK TALK va fer-se un lloc en les llistes de vendes, tot i que en les darrers posicions. Si més no, ja s'havia introduït en el negoci. El renom i va arribar l'any 1984 amb el single IT'S MY LIFE i l'àlbum que portava el mateix nom. L'àlbum contenia una gran aportació de SINTETITZADORS, l'element essencial de la NEW WAVE, i que destaquen especialment a la cançó IT'S MY LIFE, tot i que després decidissin divorciar-se'n. HOLLIS explica que l'ús d'aquest teclat va ser necessari per a la producció de l'àlbum des del punt de vista econòmic, però que ells amb els sons electrònics no hi volien tindre res a veure.

Sembla una paradoxa que considerin que la seua música es troba lluny de l'electrònica quan el seu gran èxit, que els va donar un nom a la NEW WAVE, està composat mitjançant el so del SINTETITZADOR.

La cançó IT'S MY LIFE va ser versionada anys després pel grup NO DOUBT.

El rostre gris dels 'Nous Romàntics'

Dins la NEW WAVE hi ha diferents moviments que tot i tenir en comú els instruments electrònics, varien segons algunes de les característiques musicals o estètiques. Per exemple els 'NEW ROMANTIC', nous romàntics, que eren el personal que destacava per l'estampa que lluïa, amb roba glamourosa i maquillatge a dojo, com DAVID BOWIE o els ROXY MUSIC. Cal diferenciar el rotllo ROMANTIC del SYNTHPOP. Mentre que el primer fa referència únicament a l'estètica del vestuari dels artistes (bastant friki segons com), el segon és el resultat d'eliminar tots els instruments convencionals i substituïr-los per SINTETITZADORS, cosa que fa que tingue melodia i harmonia diferent. Dit d'una altra manera, seria l'evolució del PUNK cap a la NEW WAVE.

VISAGE eren un grup de nous romantics, formats el 1978 per la suma de transfugues de diferents conjunts. Els principals membres eren STEVE STRANGE de THE PHOTONS i RUSTY EGAN de THE RICH KIDS, que van trobar amb la formació del grup l'excusa perfecta per ambientar amb música de la NEW WAVE el local nocturn de Londres 'Blitz'.

De temàtica molt surrealista, maquillats fins als porus de la seua pell i carregats amb el sintetitzador, van traure el primer single FADE TO GREY, que donaria nom a l'àlbum i van rebentar les llistes d'èxits angleses. El treball va esdevenir una banda sonora per al NEW ROMANTIC.

L'entesa entre membres de VISAGE mai va arribar a funcionar. Els constants compromisos que tenien uns i altres amb els grups dels quals en formaven part en un inici eren un problema.  Les diferents tendències musicals que tractava cadascun d'ells eren tan diferents que no acabaven quatllant i sempre era font de discrepàncies i problemes. Com la majoria de grups, va acabar dissolt. 

El vídeo que va matar l'estrella de la radio

L'estrambòtic productor TREVOR HORN va ser dels primers en experimentar amb els sintetitzadors. Amb aquella espècie de pianos electrònics va trobar l'arma necessària per donar un cop d'Estat musical, assassinar l'antic règim del Punk i començar a preparar terreny per a la NEW WAVE.

Amb el grup THE BUGGLES va lliurar la primera batalla: conquerir el públic des de la modernitat. El seu objectiu: establir l'imperi del videoclip. El Trevor Horn va agafar la veu cantant, el baix i la guitarra, Geoff Downes les percussions i els teclats, i Bruce Woolley l'estètica.

El 1979 van enregistrar VIDEO KILLED THE RADIO STAR, el primer single de l'àlbum THE AGE OF PLASTIC. Amb això THE BUGGLES van preparar el terreny per al 1981, quan serien els privilegiats d'inaugurar el canal musical MTV amb el videoclip de la cançó. 

Una declaració de guerra a la ràdio. La batalla havia estat declarada i la NEW WAVE començava a fer-se present.