Traduce la página

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sintetitzador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sintetitzador. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de juny del 2012

És la meua vida


La marca discogràfica britànica ISLAND RECORDS va veure amb la NEW WAVE la gallina dels ous d'or i va donar bones oportunitats a molts grups per introduir-se en el món musical. THE BUGGLES o FRANKIE GOES TO HOLLYWOOD en són dos exemples. Aquest fou l'inici de molts conjunts dels anys 80 amb renom, tot i que no tots van triomfar per aquesta via. Altres marques discogràfiques en veure el negoci de la NOVA ONADA van agafar l'exemple d'ISLAND i es van dedicar a reclutar artistes amb un exèrcit de productors especialitzats amb el so electrònic.


El productor ED HOLLIS va reunir en un estudi el seu germà MARK HOLLIS, el baixista PAUL WEBB, el bateria LEE HARRIS i el teclista SIMON BRENNER amb l'objectiu d'enregistrar una demo per la prestigiosa ISLAND RECORDS. D'aquella reunió en va sortir el grup TALK TALK, que es van configurar l'any 1981, però no va ser ISLAND, sinó la casa discogràfica EMI qui els va firmar el contracte i va encarregar a COLIN THURSTON, també productor de DURAN DURAN, que encaminés aquell grup cap al moviment NEW ROMANTIC.

El primer àlbum, THE PARTY'S OVER va arribar l'any següent i TALK TALK va fer-se un lloc en les llistes de vendes, tot i que en les darrers posicions. Si més no, ja s'havia introduït en el negoci. El renom i va arribar l'any 1984 amb el single IT'S MY LIFE i l'àlbum que portava el mateix nom. L'àlbum contenia una gran aportació de SINTETITZADORS, l'element essencial de la NEW WAVE, i que destaquen especialment a la cançó IT'S MY LIFE, tot i que després decidissin divorciar-se'n. HOLLIS explica que l'ús d'aquest teclat va ser necessari per a la producció de l'àlbum des del punt de vista econòmic, però que ells amb els sons electrònics no hi volien tindre res a veure.

Sembla una paradoxa que considerin que la seua música es troba lluny de l'electrònica quan el seu gran èxit, que els va donar un nom a la NEW WAVE, està composat mitjançant el so del SINTETITZADOR.

La cançó IT'S MY LIFE va ser versionada anys després pel grup NO DOUBT.


dijous, 24 de maig del 2012

Robert Moog, el Déu de la NEW WAVE


Si la NEW WAVE fos la vida, el SINTETITZADOR seria la Terra i ROBERT MOOG el seu Déu. Anem per parts:


El SINTETITZADOR és un instrument musical electrònic que produeix sons artificials mitjançant la regulació de determinats paràmetres i té infinitud de possibilitats. S'alimenta d'electricitat i sona d'una manera o d'una altra segons la creativitat del que el fa funcionar.

Els primers prototips de sintetitzadors van aparèixer als anys 20, però el so electrònic era massa avançat per a l'època, no seguia l'estètica. A mitjans dels anys 60, aquells pianos elèctrics es van començar a popularitzar amb la necessitat dels compositors d'anar molt més enllà de les possibilitats que permetien els instruments convencionals.

El sintetitzador pot reproduir fins a 7 milions de sons diferents, i un humà necessitaria 210 anys per reproduir-los tots. I ni més ni menys que aquest instrument va ser el que va permetre als artistes de la NEW WAVE crear les joies que van donar nom al moviment i innovar fins a límits inimaginables. 

MOOG va nàixer l'any 1934, i avui faria 78 anys. Així que com no som menys que Google, volem dedicar-li una entrada a la persona que ha permès que gaudíssim de la bona música. GRÀCIES MOOG!