El reggae a l'antic Egipte

La NEW WAVE s'ambienta allí on l'artista vulga traslladar-se. JONATHAN RICHMAN es va inspirar en l'antic Egipte per elaborar una de les cançons més mítiques del moviment, que tot i que fuig dels coneguts sintetitzadors, no deixa de ser moderna per a l'estil de l'època.

Inspirat per THE VELVET UNDERGROUND (banda de rock dels 60), l'artista va formar THE MODERN LOVERS a princpis dels 70, que tocaven PUNK amb melodies coloristes i un característic so de banda de garatge. Amb el primer àlbum, ROADRUNNER, el grup va aconseguir un gran èxit i els va donar projecció als Estats Units i Anglaterra . A partir del segon àlbum, RICHMAN va iniciar la seua carrera en solitari, tot i que mantindria el nom de THE MODERN LOVERS a la banda que l'acompanyava.

Després de ROADRUNNER, va arribar l'instrumental EGYPTIAN REGGAE, una versió de la cançó 'None Shall Escape the Judgement' de l'artista jamaicà Earl Zero. Al videoclip, una cort de concubines ballen a ritme de reggae la cançó mentre un camell molt funky les acompanya.

Cap a finals dels 80 les visites a Espanya de RICHMAN es van fer habituals i era una de les figures de culte més conegudes amb un grup de fans entusiastes. Malgrat això, els anys i la moda li van fer perdre frescor i alguns dels seus últims concerts s'aproximaven més a una presa de pèl que no a un concert acústic, sent cada cop més breus i les entrades més cares. 

El rostre gris dels 'Nous Romàntics'

Dins la NEW WAVE hi ha diferents moviments que tot i tenir en comú els instruments electrònics, varien segons algunes de les característiques musicals o estètiques. Per exemple els 'NEW ROMANTIC', nous romàntics, que eren el personal que destacava per l'estampa que lluïa, amb roba glamourosa i maquillatge a dojo, com DAVID BOWIE o els ROXY MUSIC. Cal diferenciar el rotllo ROMANTIC del SYNTHPOP. Mentre que el primer fa referència únicament a l'estètica del vestuari dels artistes (bastant friki segons com), el segon és el resultat d'eliminar tots els instruments convencionals i substituïr-los per SINTETITZADORS, cosa que fa que tingue melodia i harmonia diferent. Dit d'una altra manera, seria l'evolució del PUNK cap a la NEW WAVE.

VISAGE eren un grup de nous romantics, formats el 1978 per la suma de transfugues de diferents conjunts. Els principals membres eren STEVE STRANGE de THE PHOTONS i RUSTY EGAN de THE RICH KIDS, que van trobar amb la formació del grup l'excusa perfecta per ambientar amb música de la NEW WAVE el local nocturn de Londres 'Blitz'.

De temàtica molt surrealista, maquillats fins als porus de la seua pell i carregats amb el sintetitzador, van traure el primer single FADE TO GREY, que donaria nom a l'àlbum i van rebentar les llistes d'èxits angleses. El treball va esdevenir una banda sonora per al NEW ROMANTIC.

L'entesa entre membres de VISAGE mai va arribar a funcionar. Els constants compromisos que tenien uns i altres amb els grups dels quals en formaven part en un inici eren un problema.  Les diferents tendències musicals que tractava cadascun d'ells eren tan diferents que no acabaven quatllant i sempre era font de discrepàncies i problemes. Com la majoria de grups, va acabar dissolt. 

Gary Numan i els cotxes

“Aquí al meu cotxe,

Em sento segur de tot,

Puc tancar totes les portes,

És la única forma de viure,

En cotxes”

Aquesta lletra que pot semblar paranoica, absurda i fins i tot surrealista prové d'un anunci de les pàgines grogues que l'artista GARY NUMAN va convertir en cançó, la coneguda CARS.

La història de GARY NUMAN és curiosa i digne de drama. Va introduir-se al món musical ben jovenet i als 20 anys era el vocal del grup PUNK, el TUBEWAY ARMY. Va ser en aquesta etapa quan va experimentar amb els sintetitzadors, que marcarien la seua carrera. L'any 1979 van publicar l'àlbum REPLICAS amb el single ARE WE FRIENDS ELECTRIC?, una clara evolució cap a la NEW WAVE que els va permetre pujar al primer lloc de les llistes angleses.

Arran d'aquest èxit, NUMAN es va envalentir i va apostar per una carrera en solitari. El seu primer àlbum va ser, THE PLEASURE PRINCIPLE, en què presentaria com a single CARS i arribaria al primer lloc de les llistes angleses. En sis mesos va aconseguir dos grans èxits i esgotava localitats per allí on actuava. Els seus fans eren una secta anomenats 'NUMANOIDES' i l'artista  s'inspirava en DAVID BOWIE i MARC BOLAN.

Malgrat tot, NUMAN era molt excèntric i en les entrevistes es mostrava molt maleducat. Tenia una gran ambició pels diners i els seus contrincants el consideraven un prepotent. També va protagonitzar grans aventures, com la d'iniciar una volta al món amb avioneta. En aterrar a la Índia va ser engarjolat durant un temps acusat d'espionatge i tràfic d'armes. Els artistes de la NEW WAVE van iniciar un boicot cap a ell a base de crítiques, i fins i tot el grup YES (de TREVOR HORN) va dedicar-li una cançó WHITE CAR, que parlava de NUMAN quan es passejava amb el Chévrolet blanc que li va regalar la discogràfica.

Anys després a l'artista li van detectar la síndrome de Asperger, un trastorn semblant a l'autisme que li va servir per justificar les seues actituds. Després l'èxit de CARS, l'artista no ha arribat a tindre cap altre èxit semblant, i actualment és un artista que passa desapercebut. Alguns parlen d'un renaixement, però... l'heu vist als mitjans de comunicació? Sempre ens quedarà la joia, CARS.