Obsessió

Quan l'amor traspassa fronteres es pot convertir en una vertadera obsessió, com la història entre Cèsar i Cleòpatra, Jack i Rose de Titanic o qui sap si la d'una punkarra i un glam com ASTRID PLANE i CHARLES OTTAVIO.

El 1983 una banda de Los Ángeles, RED ZONE, va partir peres i quatre dels seus membres, la cantant ASTRID PLANE, el teclista PAUL ANTONELLI, el baixista CHARLES OTTAVIO i el bateria DAVID “FRENCHY” O'BRIEN, van refundar-se sota el nom ANIMOTION.

Amb èxits ja coneguts i gran expectació pels seus anteriors fans, ANIMOTION va publicar el primer àlbum el 1984, que seguint la moda de l'època i la poca creativitat per titular treballs, li van donar el nom del grup. S'emmarcaven clarament en el moviment SYNTHPOP.

OBSESSION va ser el primer single, amb una tendència DISCO que rebentar les pistes de ball de tot el món i va entrar directament al Top Ten d'èxits de l'època. ANIMOTION, com sol passar amb els grups on hi ha massa gent, només va avindre's durant set anys fins que van trencar l'any 1990 havent publicat tres àlbums d'estudi i havent actuat al costat d'estrelles com els DEPECHE MODE, EURYTHMICS o INXS.

La cançó va tocar profundament la vocalista PLANE i el baixista OTTAVIO. Entre els dos va sorgir l'amor, i, després de casar-se, van fugar-se del grup durant l'enregistrament del tercer disc d'estudi. La vocalista va ser substituïda per l'actriu CYNTHIA RODES, de la pel·lícula DIRTY DANCING. 

La cançó OBSESSION també va ser utilitzada al videojoc GTA Vice City per ambientar alguns dels clubs d'strippers com el Malibú o el Pole Position. 

Les nostres VENUS

Quan tres xiques s'uneixen per fer alguna cosa en comú només en poden sortir dues possibilitats: que s'acaben matant entre elles o que en surte un projecte d'èxit. L'any 1979 KEREN WOODWARD, SARAH DALLIN i SIOBHAN FAHEY van formar el grup BANANARAMA, batejat amb un nom hibrid entre la sèrie infantil “The Banana Split” i la cançó PYJAMARAMA de ROXY MUSIC.

BANANARAMA van començar a resplendir la seua vena artística en festes d'estudiants i nightclubs en què instrumentalitzaven les seues cançons amb un radiocasset de l'època i elles cantaven per sobre. En una de les ocasions, el seu glamour –i els atributs femenins també– van cridar l'atenció de l'exbateria dels SEX PISTOLS, PAUL COOK, que va veure futur en aquelles tres aspirants a dives i els va produir el primer senzill: “Aie A Mwana”, cantada amb suahili.

El 1983 es van convertir en artistes de categoria en traure el primer àlbum, DEEP SEA SKIVING, que va arribar al número 5 de les llistes de vendes. Però va ser l'any 1986 quan van trobar la fórmula per aconseguir l'èxit que tant anhelaven: STOCK, AITKEN i WATERMAN, un trio de productors anglesos que va reconduir el grup cap a un so HI-NRG (High Energy), un gènere que mesclava el més ballable del DANCE, les melodies enganxoses del POP, sense abandonar l'ELECTRÒNICA de la NEW WAVE.

La primera cançó escollida per passar pel laboratori musical de BANANARAMA seria VENUS, una cançó del grup holandès SHOCKING BLUE que les tres femelles interpretaven des dels seus inicis. La suma de les tres artistes amb els tres productors va multiplicar el resultat i VENUS es va convertir en més que una versió, el gran èxit del grup. Posteriorment en passarien altres com HELP! De THE BEATLES.

El gènere HI-NRG, que acabaria evolucionant amb el HOUSE, era popular entre el moviment LGTB anglès i americà. BANANARAMA es va convertir en un dels grups de referència a les discoteques d'ambient. 

Una noia de nom Rio

A finals de la dècada dels 70, a Anglaterra, uns companys d'escola van prendre-li el nom a un dels malvats de la pel·lícula eròtica de ciència-ficció BARBARELLA i van formar el grup DURAN DURAN. Els primers anys el grup va estar marcat pel canvi de membres, no acabaven de funcionar. Però l'any 79 es van consolidar amb la formació que els donaria l'èxit: el vocalista SIMON LE BON, el bateria ROGER TAYLOR, el guitarrista ANDY TAYLOR, el baixista JOHN TAYLOR i el teclista NICK RHODES.

Ben aviat van començar a aparèixer a l'escenari musical, emmarcats amb el moviment NEW ROMANTIC, i eren el protagonistes de les revistes d'adolescents. El 1981 van traure el primer àlbum amb EMI/CAPITOL que portaria per nom el mateix grup. Va ser amb el tercer single, GIRLS ON FILM, que va arribar al cinquè lloc de les llistes d'UK i els va convertir en un grup de renom al mercat europeu, americà i oceànic.

El segon àlbum, RIO, va aparèixer uns mesos després del primer i seguia l'estètica del primer amb un so fresc i electrònic marcat pels sintetitzadors. L'encarregat de produir el nou treball va ser COLIN THURSTON, i a dia d'avui se'l considera el millor àlbum del grup amb joies com SAVE A PRAYER, NEW RELIGION, MY OWN WAY, HUNGRY LIKE A WOLF i la cançó titular van ser èxits del top 10 d'UK.

RIO, però, va tindre problemes per promocionar-se al mercat americà. EMI/CAPITOL els venia a UK com un grup de la NEW ROMANTIC, un terme molt anglès, i a Amèrica no era gens conegut. Va ser després que aparegués l'EP de remixos CARNIVAL, popular entre els DJ'S i que contenia senzills del nou àlbum de DURAN DURAN, que la discogràfica va apostar per RÍO com un treball discotequer, i així va començar a escalar les llistes.

Però la gallina dels ous d'or de DURAN DURAN van ser els seus vídeos, la majoria presentats en format d'història, gràcies als quals no els va caldre fer-se promoció ja que els clips ja eren atractius de per sí. La consolidació del grup va coincidir amb el llançament de la cadena musical MTV, que basava gran part de la seua programació amb els videoclips. DURAN DURAN i la MTV eren complementaris i es retroalimentaven. Els clips mostraven la part més glamourosa i fashion de la NEW WAVE. Enregistraven els seus clips a llocs exòtics com Sri Lanka o Antigua i Barbuda, amb una imatge trencadora que fugia dels clips de baix pressupost de la majoria de bandes.

El poder de les paraules

La baixista, TINA WEYMOUTH i el percussionista, CHRIS FRANTZ, els dos membres del grup TALKING HEADS van fusionar-se per formar un nou projecte però amb estètica DANCE. La idea era que en aquell nou grup s'hi anessen afegint nous artistes i enginyers de so per tal de crear alguna cosa totalment nova.

El primer lloc on van actuar va ser un saló de les Bahames anomenat TOM TOM CLUB, amb el nom del qual van batejar el nou projecte el 1981. Amb la discogràfica ISLAND RECORDS i SIRE a nivell dels Estats Units van enregistrar el primer disc que va esdevenir un dels precedents del DANCE.

Una de les cançons més remarcables va ser “WORDY RAPPINGSHOOD”, que agafa l'estrofa de la cançó de ROLF HARRIS del 1971 “A Ram Sam Sam”. El conjunt ha tret un total de cinc àlbums d'estudi i tot i que cada artista funciona a nivell individual, de tant en tant es reuneixen per rememorar vells èxits. 

És la meua vida

La marca discogràfica britànica ISLAND RECORDS va veure amb la NEW WAVE la gallina dels ous d'or i va donar bones oportunitats a molts grups per introduir-se en el món musical. THE BUGGLES o FRANKIE GOES TO HOLLYWOOD en són dos exemples. Aquest fou l'inici de molts conjunts dels anys 80 amb renom, tot i que no tots van triomfar per aquesta via. Altres marques discogràfiques en veure el negoci de la NOVA ONADA van agafar l'exemple d'ISLAND i es van dedicar a reclutar artistes amb un exèrcit de productors especialitzats amb el so electrònic.

El productor ED HOLLIS va reunir en un estudi el seu germà MARK HOLLIS, el baixista PAUL WEBB, el bateria LEE HARRIS i el teclista SIMON BRENNER amb l'objectiu d'enregistrar una demo per la prestigiosa ISLAND RECORDS. D'aquella reunió en va sortir el grup TALK TALK, que es van configurar l'any 1981, però no va ser ISLAND, sinó la casa discogràfica EMI qui els va firmar el contracte i va encarregar a COLIN THURSTON, també productor de DURAN DURAN, que encaminés aquell grup cap al moviment NEW ROMANTIC.

El primer àlbum, THE PARTY'S OVER va arribar l'any següent i TALK TALK va fer-se un lloc en les llistes de vendes, tot i que en les darrers posicions. Si més no, ja s'havia introduït en el negoci. El renom i va arribar l'any 1984 amb el single IT'S MY LIFE i l'àlbum que portava el mateix nom. L'àlbum contenia una gran aportació de SINTETITZADORS, l'element essencial de la NEW WAVE, i que destaquen especialment a la cançó IT'S MY LIFE, tot i que després decidissin divorciar-se'n. HOLLIS explica que l'ús d'aquest teclat va ser necessari per a la producció de l'àlbum des del punt de vista econòmic, però que ells amb els sons electrònics no hi volien tindre res a veure.

Sembla una paradoxa que considerin que la seua música es troba lluny de l'electrònica quan el seu gran èxit, que els va donar un nom a la NEW WAVE, està composat mitjançant el so del SINTETITZADOR.

La cançó IT'S MY LIFE va ser versionada anys després pel grup NO DOUBT.

El rock del llamàntol o el llamàntol de roca

El Boeing-52 és un bombarder de la Força Aèria dels Estats Units. També és un tipus de pentinat que s'assembla al nas d'un avió. No és casualitat que les cantants CINDY WILSON i KATE PIERSON formessen part del grup B-52's (l'abreviació de la marca) i portessen aquest pentinat extravagant. 

B-52's segueix un estil combinat entre DANCE i música SURF, marcada per la veu monòtona i parlada de FRED SCHNEIDER i els estranys sons de guitarra del ja desaparegut RICKY WILSON.

Sent poc més que adolescents, els integrants de B-52's van actuar per primer cop el 1977 en una festa de San Valentí on van destacar per l'estètica cridanera que sortia dels cànons habituals. 


Després d'haver-se fet coneguts per tocar en diferents festes d'estudiants, DB Records els va fitxar el 1978 per a que enregistressen ROCK LOBSTER, el primer single que els faria entrar directament al Billboart Hot 100 i actuar en llocs com el CBGB de Nova York. El primer àlbum, que portaria per nom THE B-52's, contenia sis cançons originals i va tindre un èxit inesperat, sobretot a Austràlia on va arribar a disc de platino.

'El rock del llamàntol' o "Llamàntol de roca" va marcar tendència entre els adolescents. Tenia un ritme ràpid que animava les festes i es va presentar amb un videoclip psicodèlic, abstracte i surrealista en què tot gira entorn una absurda llagosta. 

B-52's, després de 30 anys, segueixen sent un grup de referència i en diferents ocasions els han escollit per col·laborar en bandes sonores de sèries de televisió o pel·lícules. L'any 1994 van col·laborar amb la BSO de la pel·lícula THE FLINSTONES, els Picapedra, que dóna l'aire modern que es mereix una prehistòria més moderna que la Versalles de Maria Antonieta. 

El reggae a l'antic Egipte

La NEW WAVE s'ambienta allí on l'artista vulga traslladar-se. JONATHAN RICHMAN es va inspirar en l'antic Egipte per elaborar una de les cançons més mítiques del moviment, que tot i que fuig dels coneguts sintetitzadors, no deixa de ser moderna per a l'estil de l'època.

Inspirat per THE VELVET UNDERGROUND (banda de rock dels 60), l'artista va formar THE MODERN LOVERS a princpis dels 70, que tocaven PUNK amb melodies coloristes i un característic so de banda de garatge. Amb el primer àlbum, ROADRUNNER, el grup va aconseguir un gran èxit i els va donar projecció als Estats Units i Anglaterra . A partir del segon àlbum, RICHMAN va iniciar la seua carrera en solitari, tot i que mantindria el nom de THE MODERN LOVERS a la banda que l'acompanyava.

Després de ROADRUNNER, va arribar l'instrumental EGYPTIAN REGGAE, una versió de la cançó 'None Shall Escape the Judgement' de l'artista jamaicà Earl Zero. Al videoclip, una cort de concubines ballen a ritme de reggae la cançó mentre un camell molt funky les acompanya.

Cap a finals dels 80 les visites a Espanya de RICHMAN es van fer habituals i era una de les figures de culte més conegudes amb un grup de fans entusiastes. Malgrat això, els anys i la moda li van fer perdre frescor i alguns dels seus últims concerts s'aproximaven més a una presa de pèl que no a un concert acústic, sent cada cop més breus i les entrades més cares.